. = lat. altanus [ventus] 'vento di sud-ovest 'e ogni
gentilibus nomen accepit, eo quod ventus sit. unde et graece ventus (svejjloi
eo quod ventus sit. unde et graece ventus (svejjloi; dicitur, quod
= lat. aquilo aquilónis (ventus) 4 vento di nord e nord-est
la sua veemenza (festo: « aquilo ventus a vehemen- tissimo vola tu ad instar
et nubes dissipat: est enim gelidus ventus et siccus *; la bibbia volgar.
volg. di un * adventare (da ventus, da non confondersi con adventare,
intenzione d'aretusa sotto le parole « ventus in italiani qui bene vela ferat ».
= probabilmente da un lat popol. ventus aquilus 'vento settentrionale, aquilone'(v
scient. ventatio -onis, deriv. da ventus nel signif. di 'uovo non fecondato'
dotta, lai ventilare, denom. da ventus (v. vento).
nostro paese! = dal lai ventus, di origine indeur. vèntola1
, lat. ventosus, deriv. da ventus (v. vento 1); il