dal fr. ant. monestement, da monester, dal lat. tardo * monestare
i-3 (1): in lo dito monester era un monego de gram vertue e
era afaigoso o li monexi de queli trei monester descende'semper per l'aiga a lo
che dunca guardà'beneito devea in io monester remanei'per abao, poa che
xm sodi su l'arca de lo monester chi era pinna de gran. boccaccio,
imperiò che in le olive de lo monester era alquante olive, comandò che fusem
(3): preso a lo so monester eram done religiose rechiuse, a le
lu solar d'una torreta de lo monester. boccaccio, dee., i-concl.
2): era usanga de li monester che, quando li monexi insivam fora o
non maniasem ni bevesem for de lo monester. -essere d'accordo o in combutta
sega fen in questa vale sote lo monester ». boccaccio, dee.,
afaigoso a li monexi de queli trei monester descende'sem- per per l'aiga a
cose e cascun logo necessario de lo monester se devese edificar. idem, iii-35
quelo monte, chi sovresta a lo so monester, una grandissima roca. anonimo romano
faigoso a li monexi de queli trei monester descende'semper per l'aiga a lo lago
in lu solar d'una torreta de lo monester. sanudo, x-706: dii dito
iii-33 (5): andà a un monester de vergene che era lì preso in
pregandelo ch'elo devese comete'in lo monester de equitio e recomendargele. savonarola, 7-i-247